El seu mercat li planteja de vegades preguntes a les quals la seva empresa no pot respondre «sí». Un contingut SEO honest ha de fer aleshores dues coses alhora: respondre a la pregunta real i mantenir-se fidel a la seva oferta. Per aconseguir-ho, separo dues veritats que es barregen massa sovint. És un dels principis que permeten obtenir fonts verificables per a cada afirmació.
La primera veritat és la demanda: el que la gent busca, les preguntes que fa, les seves inquietuds, les seves comparacions. Es troba als resultats de Google, als fòrums, a les converses entre clients. En aquest terreny, la veu del mercat té autoritat.
La segona veritat és l’oferta: el que la seva empresa proposa i pot prometre. Els seus serveis, les seves garanties, les seves zones de servei, els seus compromisos. En aquest terreny, només una font té autoritat: la seva pròpia empresa.
El parany consisteix a barrejar-les. Potser un fòrum diu que «aquestes empreses solen reemborsar durant 30 dies». És una informació valuosa sobre el que esperen els clients. Però no és un fet sobre la seva garantia. Si la IA copia aquesta expectativa com si fos un fet, s’inventa una promesa en nom seu.
Al pipeline, la regla és, per tant, estricta: la demanda diu de què cal parlar; només l’oferta diu què es pot afirmar.
Per conèixer l’oferta amb certesa, el pipeline elabora un expedient de marca. Llegeix el web de l’empresa i n’extreu el que ofereix realment: els seus serveis, les seves garanties, les seves zones, les seves promeses. Cada fet conserva el text exacte de la pàgina d’on prové.
Després, un verificador comprova que cada fet s’ha copiat paraula per paraula a partir de la seva font. En aquest control estricte, el 97 % dels fets el superen; aproximadament el 2 % són reformulacions, que es detecten i s’assenyalen. Una reformulació pot semblar innòcua, però «satisfet o li retornem els diners durant 30 dies» i «reemborsament de fins a 30 dies» no prometen el mateix.
Aquesta feina de vegades depara sorpreses. El web d’una empresa es pot contradir a si mateix: una pàgina anuncia un horari i una altra n’anuncia un de diferent. En aquest cas, l’expedient no decideix en lloc de l’empresa. Assenyala el conflicte, i és l’empresa qui ha de dir quina versió és la correcta.
Prenguem un exemple fictici. Una clínica dental descobreix que molta gent de la seva ciutat busca «dentista obert el diumenge». La clínica no obre els diumenges.
Hi ha dues respostes dolentes temptadores. La primera consisteix a ignorar la pregunta i deixar aquest trànsit a la competència. La segona consisteix a escriure una pàgina ambigua que doni a entendre que obre els diumenges: el visitant arriba, se sent enganyat i se’n va.
El contingut honest fa una altra cosa. Reconeix la pregunta, respon amb franquesa que la clínica no obre els diumenges i, després, orienta: els horaris ampliats entre setmana, què cal fer en cas d’urgència, la cita en línia a qualsevol hora. El visitant obté una resposta real, i la clínica continua sent creïble.
Aquest exemple mostra per què la demanda no s’ha de filtrar mai a través de l’oferta. Una pregunta a la qual no es pot dir «sí» continua sent una pregunta real, sovint freqüent. Conèixer-la permet respondre-la amb franquesa en lloc de deixar-la a uns altres.
La separació entre demanda i oferta també revela buits en el seu propi web. Quan una pregunta apareix sovint al mercat i l’expedient de marca no conté cap fet per respondre-la, hi ha dues situacions possibles.
O bé l’empresa no ofereix el que la gent demana: és el cas de la clínica tancada els diumenges, i el contingut ho ha de dir amb franquesa. O bé l’empresa ho ofereix, però no ho escriu enlloc: la resposta existeix al cap de l’equip, per telèfon, a la botiga, però no al web.
El segon cas és freqüent, i és una bona notícia. La demanda del mercat indica aleshores exactament quins fets falten al seu web. Es verifica la informació amb l’empresa, es publica a la pàgina adequada i, després, passa a formar part de l’expedient de marca. El que no es fa mai és copiar el que diuen els fòrums per omplir el buit: primer es verifica i després es publica.
Separar la demanda i l’oferta té efectes molt concrets:
Aquest principi completa dues altres salvaguardes. La primera consisteix a evitar que la IA s’inventi les seves garanties o els seus preus, donant-li els seus fets verificats abans que escrigui. La segona consisteix a confiar les verificacions al codi en lloc de a la IA.
La distinció entre demanda i oferta travessa tot el mètode, des de l’escolta del mercat fins al contingut publicat. Per veure com un estudi de la demanda pot aclarir la seva pròpia oferta, descobreixi el pipeline SEO amb IA (en anglès).