On és fiable la IA i on no ho és? Després de mesos construint un pipeline de contingut, la meva resposta cap en una regla: la IA jutja, el codi compta. Deriva directament dels límits de la IA generativa, i és el que fa fiable un pipeline i defensable un informe davant d’una direcció. També és un dels pilars d’un contingut d’IA verificable.
La IA destaca tan bon punt cal entendre el sentit. Un comentari és una pregunta, una queixa o una comparació? Quina és la intenció darrere d’una cerca: informar-se, comparar, comprar? El to és inquiet, molest, irònic? Una objecció es basa en una generalització («tots són iguals») o en un temor concret?
Aquestes preguntes es resisteixen a les regles fixes. Ho vaig mesurar en una prova: es tractava de reconèixer matisos fins en objeccions de clients. Unes regles basades en paraules clau en detectaven una de cada sis. La IA les detectava totes sis, incloses les frases sense cap paraula reveladora i les escrites en francès. Per jutjar, guanya la IA.
El codi destaca tan bon punt cal associar, eliminar duplicats, calcular o verificar. Vincular un element a una ciutat, comptar quantes persones fan la mateixa pregunta, fer una suma, comprovar que una referència existeix: són operacions en què es vol el mateix resultat cada vegada.
Una IA no ho garanteix. Faci-li dues vegades la mateixa pregunta de càlcul i li pot donar dues respostes. I quan s’equivoca, ho fa amb la mateixa seguretat que quan l’encerta.
També aquí vaig mesurar en lloc de suposar. Vaig provar la IA en la vinculació geogràfica dels elements del pipeline, és a dir, saber a quina regió es refereix un comentari. No aportava cap millora respecte a unes regles fixes, i a més costava més i variava d’una execució a una altra. Per això la vinculació es va quedar al codi. La IA conserva un paper allà on cal jutjar, per exemple per dir si un detall local és realment distintiu.
Com se sap si una tasca correspon a la IA o al codi? Em faig una pregunta: dos experts competents podrien, de bona fe, donar dues respostes diferents? Si és així, és judici: el to d’un missatge, la intenció d’una cerca, la naturalesa d’una objecció. Per a això està feta la IA.
Si no, si existeix una sola resposta correcta, és càlcul o verificació: un total, una agrupació, una correspondència exacta, la presència d’un fet en una font. D’això se n’ha d’encarregar el codi, perquè donarà la resposta correcta cada vegada i perquè es podrà comprovar com l’ha obtinguda.
La regla pren tot el sentit als informes. Un informe mensual de posicionament conté desenes de xifres: clics, impressions, posicions, sol·licituds de contacte. També conté frases que les expliquen. La temptació de deixar que la IA ho redacti tot és gran.
Al meu pipeline, el repartiment és estricte. El codi calcula totes les xifres. La IA rep aquestes xifres i redacta el comentari, com un analista que presenta uns resultats que no té dret a modificar. Després, un control automàtic rellegeix el text: qualsevol xifra que no existeixi a les dades calculades es rebutja, i el comentari es refà.
Aquest control parteix d’una constatació senzilla: una IA que escriu un comentari tendeix a «arrodonir», a extrapolar o a inventar-se una tendència que sona bé. Una pujada del 3 % es converteix en «un fort creixement». Amb el control, cada xifra del text es troba a les dades, i cada afirmació sobre una tendència es manté fidel als càlculs. I una persona sempre valida abans de l’enviament.
El repartiment entre IA i codi va acompanyat d’una altra regla: no llençar res. Quan el pipeline troba dues vegades la mateixa informació, no elimina la segona; compta que es repeteix. El codi porta aquest compte amb exactitud, i aquest compte es converteix en una mesura: una pregunta que apareix cinquanta vegades pesa més que una pregunta aïllada.
De la mateixa manera, un informe que només mostra una part d’una llista ho anuncia clarament («les 10 primeres de 250»). No dona mai a entendre que ho mostra tot.
Aquesta regla s’uneix a una convicció més àmplia. La IA és una executora brillant i una estratega mandrosa. Doni-li un marc clar i produirà i escalarà de manera notable. Deixi que defineixi ella el marc i triarà la resposta més banal. El repartiment «la IA jutja, el codi compta» és precisament un marc: diu a cadascú el que fa millor.
Per a una direcció, el benefici és immediat: un informe en què cada xifra es pot defensar. Si algú pregunta d’on surt una baixada del 12 %, es pot mostrar el càlcul, no una intuïció de la IA. Si es comparen dos informes successius, les xifres es produeixen de la mateixa manera i, per tant, són comparables.
Per als seus continguts, el benefici és el mateix: la IA aporta la comprensió fina dels seus clients i el codi garanteix el rigor. És també el que permet mesurar i reduir les al·lucinacions en lloc d’esperar que siguin poc freqüents.
Aquest repartiment de la feina s’aplica a cada etapa del mètode, des de l’escolta del mercat fins a la mesura mensual. Per veure el conjunt i el que pot aportar a la seva empresa, descobreixi el pipeline SEO amb IA (en anglès).